Grups de joves autoorganitzats i eines per a la participació digital

Posant l’accent en el lideratge no jeràrquic i en els mètodes participatius de presa de decisions, els grups de joves (activistes) es connecten a escala local, internacional i digital per treballar en col·laboració en la cerca de solucions innovadores i sostenibles als reptes comuns. Aquest capítol explora com els moviments activistes autoorganitzats i els grups de joves poden participar més activament en la presa de decisions, especialment mitjançant l’ús d’eines digitals de col·laboració, i com poden tenir més impacte en l’agenda política i/o en les decisions preses en les seves comunitats locals o escoles.

Mentre els professors i els pares es queixen sovint que els joves utilitzen les eines digitals principalment per divertir-se, alguns moviments juvenils les utilitzen de forma realment constructiva, organitzant accions col·lectives de gran impacte, exigint decisions polítiques responsables i sensibilitzant l’opinió pública. Aquestes formes de participació juvenil són fonamentalment diferents de les pràctiques slacktivistes (activitats en línia que requereixen molt poc esforç de compromís, com «agradar», «compartir» o «tuitar»).

Així les activitats participatives dins d’institucions com les escoles, on els processos solen iniciar-los els adults, o fora d’elles, on els joves autoorganitzats actuen pel seu compte, es poden complementar i establir les bases de futurs sistemes polítics més democràtics i centrats en els ciutadans.

Assemblees ciutadanes

Les assemblees ciutadanes (AC) són òrgans ciutadans que es reuneixen per deliberar sobre un tema determinat de gran importància pública i social amb l’objectiu de desenvolupar solucions i recomanacions per als responsables de prendre decisions. Estan concebudes per empoderar els ciutadans, demostrar que són capaços de governar-se ells mateixos i recuperar el control sobre el seu propi futur.

Les AC solen estar organitzades per l’Administració pública en col·laboració amb organitzacions del tercer sector. Els participants se solen seleccionar a l’atzar a partir del cens de les seves comunitats per crear un grup que representi la diversitat de la comunitat en termes de gènere, edat, ètnia, nivell educatiu o estatus socioeconòmic. A vegades hi poden participar facilitadors professionals i diversos experts, els quals exerceixen un paper important: moderen els debats perquè tots puguin donar la seva opinió i fan costat al grup i escolten les seves opinions diverses per tal d’arribar a un acord. Les recomanacions finals de l’AC solen remetre’s a un comitè d’experts i representants d’institucions polítiques (per exemple, alcaldes, ministres) perquè posteriorment es puguin consultar i aplicar.

Algunes assemblees ciutadanes tenen un caràcter merament consultiu, mentre que altres tenen caràcter vinculant, cosa que significa que els responsables polítics i els administradors es comprometen a aplicar les solucions proposades. Les AC funcionen millor quan els ciutadans i altres agents implicats saben que les seves recomanacions tindran un impacte real.

L’assemblea ciutadana pas a pas:

• Es tria un tema per a l’assemblea (per exemple, com podem lluitar contra el canvi climàtic a la nostra ciutat).
• Els responsables de la presa de decisions (per exemple, l’ajuntament) aporten fons per a l’assemblea i es comprometen a aplicar les recomanacions formulades pels panelistes.
• Es crea un equip organitzador que desenvolupa un pla concret.
• Se selecciona a l’atzar un grup de participants que representi tota la comunitat.
• Reunions dels panelistes, que es poden dividir en:
  1. Reunions educatives, durant les quals els experts ajuden els panelistes a ampliar els seus coneixements sobre el tema.
  2. Discussió i debat de les recomanacions.
  3. Votació de les recomanacions.
• Posada en comú de les decisions amb tota la comunitat.
• Els responsables de la presa de decisions apliquen les recomanacions de l’assemblea.

Pressupostos participatius

Els pressupostos participatius (PP) són processos col·lectius de presa de decisions en els quals els residents i membres de les comunitats decideixen junts com gastar una part del pressupost públic per finançar les seves pròpies idees i propostes. Aquest procés democràtic va ser iniciat inicialment pel Partit dels Treballadors a Porto Alegre (el Brasil) el 1989, on les comunitats locals podien participar en tot el procés de disseny del pressupost local, des de la creació de propostes fins a la configuració final del pressupost. Aquest mecanisme va crear les condicions per a l’educació, la capacitació i el compromís de la comunitat més enllà de la votació i va tenir un impacte positiu en el nivell d’inclusió de grups socioeconòmics prèviament exclosos. La idea dels PP es va començar a estendre molt ràpidament per tot el món a principis dels anys 2000. Actualment, en molts casos, les quantitats de diners destinats als projectes presentats directament pels ciutadans rares vegades superen l’1% de la despesa d’inversió.

En general, el procés d’un PP segueix els passos següents:

• Dissenyar el procés del PP: l’equip responsable d’organitzar i dur a terme el procés crea un document en el qual s’estipulen les normes i els reglaments: qui podrà presentar projectes, quins són els criteris dels projectes i com serà la decisió final.
• Comunicar: assegurar una àmplia difusió i promoció del PP permet incloure grups que solen estar infrarepresentats i exclosos de la presa de decisions.
• Pluja d’idees: a través de reunions en format en línia o presencial, s’anima els ciutadans a compartir i debatre les seves idees per a projectes. Els membres de la comunitat han de rebre informació transparent i suficient.
• Desenvolupar propostes: els delegats de pressupostos desenvolupen les idees fins a convertir-les en propostes viables. Els participants han de poder consultar experts i tenir accés als coneixements especialitzats pertinents.
• Promoure les propostes.
• Votació: els residents voten les propostes que responen millor a les necessitats de la comunitat.
• Finançament i execució dels projectes guanyadors: després d’anunciar els resultats, els organitzadors del procés (normalment l’Administració/institució pública en col·laboració amb membres de la comunitat) posen en pràctica les idees.

L’objectiu d’organitzar un procés així —més enllà de malgastar menys diners i recursos en inversions públiques inútils i fallides— és provocar un canvi social de més abast.