DIYWYouth Act! és una iniciativa del Consell de la Joventut de Barcelona, el Servei Civil Internacional de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra que va començar el 2021 a la ciutat de Barcelona. L’objectiu és proporcionar una plataforma perquè la joventut local tingui un impacte en les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona. El projecte va néixer després que cinquanta joves activistes i cinquanta joves acadèmics es reunissin per primera vegada en una nova iniciativa anomenada Àgora dels 100. Junts van desenvolupar un conjunt de trenta propostes polítiques que podrien servir de base perquè la ciutat de Barcelona treballi en els següents temes: feminisme i LGTBI +; model econòmic i desigualtats; emergència climàtica; models educatius; democràcia i lluita contra l’autoritarisme; canvi tecnològic; model territorial i mobilitat; drets humans; antiracisme i decolonialisme; cultura com a motor de canvi.
El novembre de 2021, els organitzadors de Youth Act! van celebrar la primera conferència internacional «Youth Act! time to face common challenges», que va reunir més de trenta activistes de vint països diferents amb l’objectiu d’intercanviar reptes i solucions comunes.
La idea era consolidar aquest tipus de conferències internacionals per permetre als joves de Barcelona conèixer i intercanviar coneixements amb activistes de tot el món.
Com funciona
Fase 1 - Grup impulsor: vint joves, la meitat procedents del món acadèmic i l’altra meitat activistes de la societat civil, han preparat els debats en primera instància seleccionant els reptes prioritaris que es traslladaran a l’Àgora dels 100.
Fase 2 - Àgora dels 100: vuitanta joves s’han sumat al grup inicial, i s’ha constituït el conjunt final de 100 participants. Han treballat en espais temàtics per consensuar tres reptes i tres propostes de solucions prioritàries en cadascun d’ells. El treball dels deu grups / assemblees finals ha donat com a resultat un total de trenta reptes i propostes pendents.
- Dispositiu per mostrar un vídeo
- Targetes de moderació
- Marcadors
- Papers de rotafoli
- Post-its
- Annex 1 imprès
Objectiu principal:
- Els participants debaten com poden trobar solucions als grans problemes socials que troben en la seva vida quotidiana.
Objectius específics:
- Els participants identifiquen temes i reptes importants per al seu grup.
- Els participants debaten i comparteixen les seves opinions sobre temes que els importen.
- Els participants creen activitats i/o projectes socials perquè els dugui a terme el grup o els joves individualment.
1. Introducció (5 minuts)
Digueu als participants que avui parlareu dels grans reptes socials i de l’impacte que ells, com a individus i com a petit grup, poden tenir en aquests temes.
2. Vídeo (20 minuts)
Digueu-los que primer veuran un vídeo sobre Youth Act!, un projecte que es va desenvolupar a Catalunya. En aquest projecte, joves activistes i acadèmics debatien sobre grans qüestions socials i les possibles vies a través de les quals les autoritats podrien abordar-les.
Després de veure el vídeo, plantegeu als participants les preguntes següents:
- Quins temes es van debatre durant la conferència Youth Act!
- Quines accions van emprendre els organitzadors de Youth Act! per aconseguir un canvi?
Podeu donar als participants més detalls sobre l’esdeveniment (vegeu la descripció d’aquesta innovació més amunt).
3. Grans problemes (30 minuts)
Mostreu al grup una llista de sis grans problemes als quals s’enfronten actualment les nostres societats a tot el món:
- Crisi climàtica
- Racisme
- Desigualtat de gènere
- LGBTQ
- Política autoritària
- Desigualtat econòmica
Pregunteu als participants com entenen el significat de cadascun d’aquests problemes. Aclariu-ne el significat si hi ha alguna confusió sobre com s’han d’interpretar.
Digueu-los que avui poden triar quins grans problemes volen debatre: creareu fins a tres grups temàtics i cada grup debatrà un tema diferent.
A continuació, demaneu als participants que pensin quins d’aquests sis problemes són més importants per a ells o quins problemes els agradaria canviar en primer lloc. Col·loqueu els noms dels problemes en diferents taules de la sala i demaneu als participants que es col·loquin al costat del problema que més els importi. Compteu quins tres problemes han reunit més gent i demaneu a les persones de les altres tres taules que s’uneixin a un dels temes més seleccionats.
4. Conèixer els propis problemes (45 minuts)
Després de crear els grups temàtics, lliureu a cada grup un fullet imprès [annex 1].
Digueu-los que per trobar solucions a un problema n’han d’adquirir alguns coneixements. Demaneu-los que discuteixin el problema que han triat i que se centrin en com es manifesta aquest problema en les seves vides. Han de respondre a les preguntes que figuren en els fullets i incloure el punt de vista de cada persona.
Trenta minuts després, demaneu a cada grup que comparteixi les seves respostes. Si alguna cosa és massa vaga, feu preguntes i assegureu-vos que els participants entenen els seus temes.
5. Trobar solucions (1,5 hores)
Digueu als participants que ara és el moment de pensar en solucions per a aquests temes. Digueu als grups que la seva tasca té dues parts:
A. Debateu com poden participar en la solució d’aquests problemes. Proposeu solucions concretes i dividiu-les en tres categories:
- Què puc fer com a individu (per exemple, canviar la forma en què faig X, canviar la forma en què tracto Y)?
- Què podem fer com a petit grup (per exemple, crear una campanya de sensibilització a la nostra escola, canviar alguna cosa en la nostra comunitat)?
- Com podem influir en les autoritats (per exemple, demanar al director de l’escola que faci alguna cosa, escriure una petició al govern local).
IMPORTANT! Com a formadors/professors, intenteu guiar els participants perquè siguin tan concrets com sigui possible amb les seves idees. Per exemple, en lloc d’escriure «informarem la gent sobre la crisi climàtica», els participants poden escriure «podem pintar cartells sobre el canvi climàtic i penjar-los a l’escola».
B. Creeu un cartell en el paperògraf presentant les idees. Feu-ho bonic i llegible.
Doneu als grups una hora i mitja per a aquestes dues tasques. Durant aquest temps, acosteu-vos als grups i comproveu si han entès la tasca. Si és necessari, orienteu-los.
6. Debat silenciós (30 minuts)
Demaneu als grups que col·loquin els seus paperògrafs a les taules. Lliureu a cada participant notes post-it (almenys tantes com grups hi hagi). Digueu als participants que la seva tasca consisteix a acostar-se a les diferents taules i llegir les propostes dels altres grups. A continuació, cadascun ha d’escriure una nota: un suggeriment, un pensament, una crítica constructiva... Al cap de 20 minuts, demaneu als grups que tornin al seu paperògraf original i llegeixin les notes dels altres participants. Poden fer el que vulguin amb els suggeriments: introduir algunes millores en els seus plans originals o rebutjar-les.
7. Resum (15 minuts)
Feliciteu els grups per la feina feta.
Demaneu als participants que aixequin la mà si desitgen transformar els seus plans en accions reals. Animeu-los a intentar-ho amb petits passos i després avançar a poc a poc cap als grans.
Digueu que depèn d’ells decidir què fer a continuació. Poden reunir-se després dels tallers i debatre aquestes idees. Poden dirigir-se a altres grups i treballar amb ells, o demanar ajuda a ONG locals. També poden tornar a tractar aquests temes en futures reunions.