DIYWEl 2020, per iniciativa de residents i ONG locals, l’alcalde de Varsòvia va decidir organitzar l’Assemblea del Clima de Varsòvia. Es va encarregar a tres ONG la posada en marxa del procés: Fundació Civis Polonus, Fundació Field of Dialogue i Fundació Shipyard.
Els organitzadors van seleccionar a l’atzar 18.000 llars que van rebre per correu una invitació per participar en l’assemblea. Els destinataris de la invitació podien triar una persona (que tingués almenys quinze anys) de la casa per participar en les reunions de l’assemblea. De les 337 persones que van respondre a la invitació, els organitzadors en van seleccionar un grup de 90 participants. Aquest grup final representava la població de Varsòvia: persones de diferent sexe, edat i nivell educatiu.
Funcionament
A causa de la pandèmia de la COVID-19, totes les reunions es van celebrar per Internet. Els residents es van reunir cinc vegades. Va haver-hi una reunió inicial, dues d’educatives i dues de deliberatives. Durant les reunions educatives, experts en protecció del medi ambient i polítiques energètiques van parlar als participants sobre els problemes mediambientals i les solucions que podria adoptar la ciutat. Durant les reunions deliberatives, els participants van debatre i van votar recomanacions per a les autoritats municipals.
La ciutat aplicarà totes les recomanacions que hagin rebut un suport mínim del 80% dels participants.
- Vídeo sobre l’Assemblea del Clima de Varsòvia
- Un dispositiu per veure el vídeo (TV/portàtil/projector) amb connexió a Internet
- Fotos amb destinacions de vacances (en presentació o impreses)
Objectiu principal:
- Els alumnes aprenen sobre la codecisió amb un exemple de l’Assemblea del Clima de Varsòvia.
Objectius específics:
- Els alumnes aprenen què és la codecisió/participació i per què és important en democràcia.
- Els alumnes coneixen un mètode específic de participació: l’assemblea cívica.
- Els alumnes debaten sobre diversos temes, en l’àmbit de classe o de centre escolar, en els quals els agradaria participar en els processos de presa de decisions i planificar-los.
PART I (45 minuts)
1. Presenteu el tema als alumnes (2 minuts)
Digueu-los que debatreu sobre com implicar els ciutadans en la presa de decisions en democràcia, que deliberareu sobre què fa que la democràcia sigui realment democràtica i identificareu àmbits de la vida escolar/local en els quals els joves podrien participar en la presa de decisions.
Digueu als alumnes que ara s’haurà de prendre una decisió important (5 minuts):
Poden passar una setmana junts en una destinació de vacances, totalment gratis, però han de decidir un lloc junts com a grup. Presenteu quatre opcions possibles:
- Hotel a la vora del mar: còmode, però sens dubte no és una zona tranquil·la.
- Excursió per la muntanya: per als amants de la naturalesa, l’activitat física i que no necessiten gaires comoditats.
- Casa rural al poble: lluny de la civilització, bon menjar local, no per a amants de la festa.
- Excursió per la gran ciutat: visitar París i conèixer els museus, llocs turístics i atraccions més interessants.
Digueu-los que s’utilitzaran tres mètodes de presa de decisions; al final es debatran per esbrinar quins són els avantatges i els inconvenients de cadascun d’ells.
3. Tres tipus de votació (10 minuts):
a) En veu alta: un cop es doni el senyal, tots criden el nom del destí. Com a formadors decidiu quin heu sentit més clarament, però també podeu triar el que hàgiu sentit al principi o al final.
b) Per votació: demaneu als alumnes que aixequin la mà o que escriguin el número del destí que trien. Compteu els vots i anuncieu quin destí s’ha triat.
c) Per discussió - dividiu els alumnes en petits grups (3-4 persones). És important que dins d’un mateix grup hi hagi persones que hagin votat per destins diferents en el pas anterior. Digueu als alumnes: «Si us plau, compartiu entre vosaltres quines són les vostres necessitats i expectatives respecte a la destinació de vacances, intenteu escoltar-vos i decidiu un destí que satisfaci la majoria de les necessitats i que estigui bé per a tot el grup.» Disposen de 5-7 minuts per al debat.
A més: si teniu més temps, podeu fer més passos de l’última etapa - després de la discussió en grups petits podeu combinar els grups i que tornin a fer el mateix, però en un grup més gran. L’últim pas és que tot el grup ha de decidir sobre un destí.
4. Resum de l’activitat (15 minuts):
Pregunteu als grups si han estat capaços de decidir junts un destí: qui ha pres una decisió consensuada? Quins han estat els arguments que han ajudat a comprendre les necessitats dels altres i a canviar la seva preferència? Ha estat fàcil o difícil renunciar a la primera opció? Seria igual de fàcil renunciar a la primera opció si es tractés d’una situació real? Per què?
Resumiu breument els tres tipus:
a) En veu alta simula la presa de decisions sense un marc o unes regles fixes, en la qual guanya el que té més força o estil. És una situació similar a quan un empresari ric o el propietari d’una empresa de comunicació és capaç d’influir en els polítics o corrompre’ls perquè prenguin decisions d’acord amb les necessitats de la seva empresa o del seu grup. També és similar a una situació en la qual dos o més bàndols es troben en una lluita contínua per alguna cosa: terres o recursos.
b) Votar és una forma popular de prendre decisions, sovint equiparada amb la democràcia. Però votar no significa que un país o una institució puguin considerar-se democràtics (per exemple, hi ha països com Corea del Nord, Bielorússia o altres països autoritaris en els quals se celebren eleccions i votacions).
c) Debat - La tercera forma consisteix a simular les maneres de prendre decisions en les quals les persones interessades tenen l’oportunitat de participar directament en el procés, expressar les seves necessitats i idees, debatre i participar directament; més endavant parlarem d’un d’aquests mètodes.
Demaneu als participants que discuteixin en parelles o reflexionin individualment sobre els avantatges i inconvenients del segon (votació) i del tercer (debat) mètode de presa de decisions. Teniu 7 minuts per anotar els avantatges i els contres d'ambdós mètodes.
Resumiu els avantatges i inconvenients dels dos mètodes. Ho podeu escriure a la pissarra, en el paperògraf o per internet.
Digueu als alumnes que molt sovint es relaciona la democràcia amb el vot, però que el mateix acte de votar/eleccions no fa que la societat o les institucions siguin democràtiques. Això és obvi als països totalitaris que fan eleccions totalment controlades per justificar el règim, però també als països occidentals tradicionalment democràtics podem veure com petits grups d’empresaris i propietaris de mitjans de comunicació poden manipular i influir en l’opinió pública. Moltes persones estan decebudes amb la democràcia perquè no senten que la seva veu importi, i que totes les decisions importants les prenen els que estan en el poder. Una solució per a aquesta crisi de la democràcia és un mètode que impliqui més els ciutadans del carrer en el procés de presa de decisions: són els mètodes que anomenem participació cívica, democràcia profunda o innovacions democràtiques. La seva idea és incloure mètodes més directes de presa de decisions en la nostra societat.
5. Presentació (7 minuts)
Breu explicació de la participació. Expliqueu als alumnes els següents termes:
- Participació: en termes amplis, significa implicació de la persona en la vida del grup, de la comunitat, fer alguna cosa junts pel bé comú.
- Participació ciutadana: implicació dels ciutadans en els processos de presa de decisions de les institucions públiques (escola, govern local, país).
- Innovacions democràtiques: són tots els mètodes que permeten la participació ciutadana - mètodes que permeten als ciutadans prendre part en els processos de presa de decisions en l’àmbit públic.
Expliqueu als alumnes que el principal objectiu de la participació és que els ciutadans influeixin en els assumptes que els concerneixen. És una resposta a la situació de tenir a grans grups de persones exclosos dels processos democràtics reals o limitats a votar una vegada cada diversos anys.
Pregunteu als estudiants:
- Com entenen la influència en els assumptes públics? És possible que els ciutadans del carrer puguin tenir aquesta influència?
- Coneixen algun exemple de participació ciutadana/innovacions democràtiques? Han participat alguna vegada en aquesta mena d’activitats?
Doneu als alumnes alguns exemples de mètodes d’ID ‒consultes, pressupost participatiu, assemblea cívica-. N’han sentit a parlar? Podríeu mostrar exemples d’aquests mètodes de la vostra comunitat local (consell estudiantil a l’escola, pressupost participatiu a la ciutat, consultes obertes sobre el parc al centre de la ciutat, per mostrar que són mètodes que estan a prop dels estudiants).
És important mostrar exemples concrets de l’entorn per ensenyar als alumnes que tenen a prop la participació ciutadana i les innovacions democràtiques i que són fàcils d’utilitzar. Digueu-los que en la segona part/lliçó estudiaran un exemple més de prop.
PART II (45 minuts)
6. Breu recordatori (5 minuts)
Si dividiu aquesta activitat en dues parts, recordeu breument als alumnes el que heu debatut durant la primera part, l’experiència amb els tres mètodes de presa de decisions, què és la participació i les innovacions democràtiques.
7. Projecció de vídeo (7 minuts)
Veureu junts un dels vídeos que mostren exemples pràctics d’innovació democràtica (assemblea ciutadana).
8. Breu resum de la pel·lícula (5 minuts)
Pregunteu als alumnes què els ha semblat, com ha funcionat l’assemblea ciutadana. Expliqueu en què consisteix l’assemblea ciutadana, mostrant els passos del procés.
9. Demaneu als alumnes que discuteixin en parelles (7 minuts)
- Quins són els punts forts i febles d’aquest mètode?
- Aquest mètode augmenta la influència dels ciutadans en les decisions importants que es prenen a la ciutat? Per què sí o per què no?
Resumiu el debat en parelles, enumereu els pros i els contres del mètode. Com pot augmentar la influència dels ciutadans en les decisions importants?
Creieu que és possible utilitzar aquest mètode en alguns assumptes de la nostra escola/comunitat?
10. El fil de l’opinió (10 minuts)
Demaneu als alumnes que responguin a les afirmacions situant-se en la línia en la qual un extrem significa «sí» i l’altre «no»; al mig hi ha un espectre, de manera que si no s’està totalment d’acord o en desacord, un pot situar-se en algun punt intermedi.
Si treballeu en línia o si no hi ha prou espai a la sala, es poden utilitzar números de l’1 (rotundament no) al 10 (rotundament sí).
Llegiu les frases següents i demaneu als alumnes que mostrin la seva opinió col·locant-se en la posició correcta:
- Jo tinc un impacte real en el funcionament de la meva escola.
- Tinc un impacte real en el funcionament de la meva ciutat/barri.
- Tinc un impacte real en el funcionament del meu país.
Després de cada frase, doneu una mica de temps perquè se situïn en la línia. A continuació, podeu preguntar a alguns alumnes per què han triat la seva posició (sobretot demaneu explicacions si alguns alumnes han triat punts extrems).
Resum: no és fàcil sentir que la teva veu és escoltada i que tens un impacte real en grups grans. Alguns centres ni tan sols poden reunir-se per debatre en una gran sala, ja que hi ha massa alumnes. Per això necessitem mètodes d’innovació participatius/democràtics destinats a reforçar la influència dels ciutadans del carrer. A la nostra escola o a escala local, podem proposar i iniciar processos d’aquest tipus.
11. Quins temes són importants per a tu? (7 minuts)
Reflexió individual: demaneu als alumnes que pensin en els tres temes més importants per a ells. Han de ser temes en els quals els agradaria participar més en els processos de presa de decisions o, en general, en els quals pensin que els joves haurien de tenir més veu.
Podeu fer la taula que es mostra a continuació en una pissarra o en una eina virtual com Jamboard. Demaneu als alumnes que escriguin les seves respostes en post-its i les col·loquin en la columna de la dreta (un tema per targeta)
Enumera els temes/qüestions que són importants per a tu i en els quals t’agradaria participar més en les decisions relatives a aquests temes?
| Àmbit de l’escola/classe | Àmbit local |
|---|---|
Classifiqueu les respostes dels alumnes ajuntant les respostes similars per veure si hi ha alguns temes comuns per a una gran part del grup.
Resumiu tots els temes, centrant-vos en els que siguin populars.
12. Trieu juntament amb els alumnes un o diversos temes
(podeu fer-ho per votació ràpida) de l’àmbit escolar o local, que siguin importants per als alumnes, i en els quals cregueu que és possible fer alguna cosa en relació amb la participació dels joves en aquest cas.
Debateu en grups (10 minuts) - com poden participar més els joves en la presa de decisions sobre aquest tema?
Penseu en solucions possibles i realistes, tenint en compte el context de la vostra escola o comunitat (per exemple, en el cas de les normes escolars, podem organitzar debats oberts a l’escola; podem fer consultes per internet i debatre’n els resultats amb el director i els professors; podem demanar al director que organitzi una assemblea ciutadana a la nostra escola sobre aquest tema, etc.).
Els següents passos podrien ser triar una de les idees que considereu més realista i eficaç, planificar-la pas a pas i començar a posar-la en pràctica.
13. Feu un resum
Recordeu breument als alumnes les activitats, els termes principals: participació i innovació democràtica, assemblea ciutadana, la idea d’una democràcia real l’objectiu de la qual és que la veu de tots sigui escoltada i important. Demaneu als participants que esmentin alguna cosa que els hagi resultat interessant o inspiradora.